#007 L’estiu sense homes

IMG_20180110_152008_107(1).jpg

Barrajoanjo

L’estiu sense homes és la història d’una cruïlla, d’una frontissa de la qual s’hi ha despenjat la porta i, en conseqüència, ha de buscar una altra ocupació. Això li passa a la protagonista, la Mia, una professora de literatura entrada en els cinquanta que s’enfronta a l’abandonament del marit, un científic d’èxit. Instal·lada a un poble de Minessota, on guarda repòs després d’haver tingut una crisi psicòtica, reflexiona sobre allò que li deparen dels propers anys de la vida.

Amb L’estiu sense homes la Siri Hustved ens trasllada a un escenari on el protagonisme exclusiu de la narració el tenen els pensaments de la Mia, les seues obsessions i la convivència amb les dones que l’envolten. D’un costat un grup d’ancianes que representen l’amenaça de futur que l’espera: en forma de vellesa i soledat. D’un altre costat un grapat de nenes a qui introdueix en la creació poètica i que representen el món de les possibilitats al qual una vegada hi va pertànyer. Aquest paisatge pobletà aparentment idíl·lic comença a esquerdar-se ben prompte atesa la fragilitat del primer grup i l’esclat de la brutalitat de l’adolescència en el segon.

A travès de les dues-centes pàgines de l’obra, Hustved desplega una capacitat de construcció d’un microcosmos ben reconeixible. Però, sí bé la narració flueix i se’ns fa interessant, a mesura que avança l’argument l’autora —mitjançant la veu de la Mia— s’entesta a fer-se present, a imprecar el lector, a adreçar-se-li de forma directa per introduir unes digressions que no s’esforça a integrar a la història, malgrat que són pertinents. L’ús d’aquest recurs, de les notes tipus: «benvolgut lector», de l’evident voluntat pedagògica d’algunes notes ens trauen del relat, trenquen el pacte de la ficció, ens situen en un plànol diferent.

Tanque el llibre més encuriosit que fascinat. Amb el record d’una novel·la d’aquelles que no has devorat, però que t’ha mossegat una mica, que t’ha deixat una marca en forma de pregunta.

BarraMercè

Just quan ens plantegem llegir Siri Hustvedt surt un article on la mencionen com «dona de» (inserteu escriptor famós). Just quan estem assistint a tot un moviment de visibilització del feminisme —les feministes ja fa segles que no callen— un article torna a un dels clixés més vells de la història: valorar l’obra d’una dona en relació a l’obra del seu marit.

Siri és conscient que no pot llevar-se fàcilment aquesta etiqueta, per molt que haja publicat ja sis novel·les, un poemari i cinc llibres d’assaig. Aquesta etiqueta que podria constrényer-la és motiu per a la rebel·lió i a les seues obres presenta a dones completes, independents, lliures que han de sofrir un món pensat per i per a els homes.

L’estiu sense homes és una novel·la de maduresa on el motor de la història és què passa quan el teu marit et demana una pausa perquè manté una relació amb una altra dona més jove. Una pausa que et porta a fugir al poble on està ta mare en una residència per a la tercera edat i dedicar el temps d’estiu a donar classes de poesia a un grup d’adolescents. Les fugides, però, sempre tenen un toc problemàtic: mai es fuig del tot perquè ho fem amb equipatge.

La Mia haurà de refer-se entre un grup de dones majors que viuen els últims dies de la seua vida i un grup d’adolescents que comencen a viure. Tres edats, tres concepcions de viure, tres batalles.

En la meua opinió, Hustvedt escriu una bona novel·la i fàcil de llegir. A mi sols em costava, de vegades, entrar en la ment de la Mia i saber exactament com era aquell personatge; les explicacions massa mastegades et fan quedar-te en la superfície d’un personatge fort que no està del tot explotat (com també passa amb el grup de les adolescents).

Això sí, la recomane a tothom. Totes les dones hauríem de llegir obres escrites per escriptores que ens parlen directament a nosaltres, a les nostres pors (perdre la parella i l’estabilitat, fer-nos majors, la solitud, l’espera, el sentiment de culpa…). I homes, llegiu obres escrites per dones i deixeu de mirar el món des del vostre melic. Sentiu, encara que siga gràcies a una novel·la, tot allò que pateixen les vostres companyes de feina, les vostres amants, les vostres filles, les vostres veïnes… tot allò que pateix la meitat de la població. Sentiu i indigneu-vos, llegiu i qüestioneu-vos. Llegir L’estiu sense homes pot ser un bon començament.

Torna

Anuncis