#011 Lo que está y no se usa nos fulminará

IMG-20180211-WA0004BarraMercèL’estiu de 2016 va ser un gran estiu, entre d’altres coses, perquè vaig descobrir Pron i en una nit m’havia engolit El espíritu de mis padres sigue subiendo en la lluvia. Des d’aquell moment, he llegit tot el que he pogut de l’escriptor argentí, ja que amb ell i les seues novel·les, però sobretot amb els seus contes, he descobert les lectures que feia molt de temps que anava buscant. Unes lectures fortes, innovadores, colpidores… i amb un llenguatge sobri, elegant, estudiat, meditat.

Patricio Pron té un especial do per als relats curts i en la seua última obra, Lo que está y no se usa nos fulminará, ho torna a demostrar. Una sèrie de contes que et la reconcilien, si no amb el món, amb la literatura.

El primer conte, Salón de refusés, és una declaració de principis però des del seu saber fer, des de la ironia; un relat que es va desplegant com una col·lecció de matrioixkes amb un narrador que dubta, que va creant i transformant la història en cada paràgraf. Un relat que dona tret de sortida a una obra farcida d’ironia que ens fa reflexionar sobre els grans temes: la vida, la mort, la funció de la literatura, de l’escriptor i del lector. En definitiva, del nostre lloc en aquest planeta.

Pron sap riure’s com ningú del món de la literatura, i ho demostra amb el conte Este es el futuro que tanto temías en el pasado, on un escriptor, Patricio Pron, contracta una sèrie d’actors per a que el suplanten durant la gira de promoció de la seua última novel·la. Però si he de triar un conte, que això sempre costa amb els relats de l’argentí, triaria Un divorcio de 1974 i Oh, invierno, sé benigno.

Per cert, algun dia caldrà que algú estudie seriosament els títols de les novel·les i els contes de Pron perquè són, en si mateixa, petites joies. Llegiu-lo, per favor. El món es pot estar enfonsant però encara tenim a escriptors com ell.

BarrajoanjoAmb un títol marca de la casa, Lo que está y no se usa nos fulminará, Patricio Pron torna als aparadors de les llibreries després de la seua excel·lent No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles. L’escriptor argentí assalta amb aquest volum el territori dels contes que ja havia demostrat dominar amb El mundo sin las personas que lo afean y lo arruinan i La vida interior de las plantas de interior.

La dotzena de narracions que componen el recull estan prenyades d’un narrativa aparentment senzilla, d’un ritme ràpid, d’una agilitat precisa i contenen a partir d’ironies, jocs de paraules i repeticionsreflexions sobre la creació artística, la memòria o el conflicte, quan no les tres coses alhora. També s’hi explicita una ambició de transgredir el format tradicional. En una de les peces basteix l’argument utilitzant les respostes a un qüestionari d’immigració dels EUA. En una altra, la narració està continguda en un llarguíssim peu de pàgina derivat de la cita que obre el conte.

Una tercera aspiració de l’obra que assoleix amb escreix és la de la modernitat. No només en les tries dels temes com ara la necessitat de revisar el passat familiar, sinó també en la construcció dels decorats i les pulsions que mouen els seus personatges. Inclou, per exemple, unes instruccions per a un perfil de Tinder, un escenari on la producció literària importa menys que allò que l’envolta i unes relacions personals marcades per la fragilitat i la liquiditat.

Feu-vos tres favors. Un: llegiu Lo que está y no se usa nos fulminará. Segon: llegiu la resta de Pron. Tercer: rellegiu-lo tot. Tot i el que vindrà.

Torna

Anuncis