#012 Violacions

IMG_20180215_114743_8601BarraMercèPietrelli despulla les paraules i les exposa per convertir-les en poesia. Fortes, com una etzibada que pretén tocar-te i ferir-te per retornar-te amb més força, resilient amb els embats de la vida.

Els poemes són curts i intensos i ens ofereixen una visió molt particular de les relacions entre les persones, de les categories home i dona i del paisatge.

Els epílegs dels escriptors Miquel de Palol i Pau Vadell ens descobreixen a una poeta amb molta projecció de futur que fa una aposta clara i decidida per crear un univers simbòlic ben especial.

El cos esdevé una arma i un llenguatge en si mateix i Lucia ho sap transformar en paraules, analitzant les violències a les quals està sotmés i la seua enorme capacitat de resistència i transformació. La poesia és una lectura molt personal i no sempre sóc capaç d’explicar les sensacions que em transmet uns poemes en concret però, en aquest cas, em vaig quedar amb la sensació que havia descobert a una poeta que vull rellegir més endavant.

Lucia Pietrelli és futur de la literatura catalana però és present, ja hi és i cal reivindicar-la des de l’ara, tal com passava amb Maria Guasch es tracta d’una veu jove que cal llegir i rellegir, que cal escoltar.

Llarga vida als poemes, i les poetes, que ens travessen i amb el temps esdevenen cicatrius obertes.

L’eix

de les busques:

l’única cicatriu oberta

del meu cos

violat.

Barrajoanjo

Les llàgrimes

són ocells imperfectes

Que la italiana Lucia Pietrelli (Candelara, les Marques) és un cas excepcional no és cap secret. Ho demostra la seua producció emergent plagada de reconeixements arreu la geografia nacional. Ho subratlla el fet que la seua llengua poètica no siga la seua llengua materna sinó la d’adopció. Una adopció que, segons ella remarca, ha estat mútua. La tercera dada que confirma que estem davant d’una poeta que formarà part del paisatge literari dels propers anys és la seua potència.

A Violacions desplega tota aquesta contundència a partir d’un versos vibrants, d’uns poemes on proclama la voluntat de transgredir un llenguatge que li resulta insuficient, on la reivindicació s’alça potentíssima entre les revoltes d’unes imatges fugaces, que més que construir-les ens les escup. Potser perquè, com allò que anomenem amor, la poesia també conté esguits essencials.

Torna

Anuncis