#015 Emmaús

thumbnail_IMG-20180301-WA0007

BarraMercèAgafe Emmaús amb prudència i respecte, fa temps vaig llegir Oceà i em va costar, em va resultar una lectura feixuga i no la vaig gaudir. Amb Emmaús m’ha passat tot el contrari i això demostra que de vegades un mateix autor et pot sorprendre.

Baricco escriu una novel·la d’iniciació –sembla que últimament Joanjo i jo triem molts títols que tenen aquest punt en comú- on quatre adolescents italians descobreixen la vida, en majúscules. L’adolescència i el trauma que suposa el pas al món dels adults és un tema que s’ha tractat molt però Baricco ofereix, a través d’una veu ben pròpia i íntima, una experiència dura i colpidora on els protagonistes no sabran que el seu món s’ensorra fins que ja és massa tard.

M’ha captivat el personatge d’Andre. Andre és un personatge femení complex que durant la tardana adolescència encarna una figura de llibertat i inestabilitat que descol·loca i confronta dos mons: el món de la literatura i el real, el món tancat ultracatòlic d’una classe mitjana en decadència amb un altre més liberal burgés que està abocat a la “tragèdia”, un personatge lliure que viu entre la rebel·lia i la condemna social. Encarna tots els desitjos, totes les grans paraules que els protagonistes no poden ni arribar a somiar… per ella l’amor, el sexe, la mort estan impregnats de vida, d’experiències vitals. Ella és lliure i els quatre xics el Luca, el Boby, el Sant i el protagonista— aspiren a assaborir la llibertat encara que siga des de l’ombra.

Una gran nouvelle que m’ha reconciliat amb Baricco i amb l’adolescència perduda -que no vull que torne.

BarrajoanjoM’aprope a Emmaús amb precaució perquè Baricco em desperta sentiments contradictoris d’altres experiències de lectura. I, tot i que el començament no em genera grans expectatives, la novel·la té el suficient interès perquè la continue amb atenció i m’hi capbusse. L’obra presenta una colla de quatre amics en el crepuscle de l’adolescència. De la mà del narrador, protagonista juntament amb Bobby, Luca i el Sant, descendim a l’abisme del desconcert que sempre suposa el trànsit a una maduresa que arriba carregada de dificultats, desenganys i trencaments. En la història de Baricco, aquest abisme vindrà representat per la figura de l’Andre; una jove enigmàtica i distant per la qual senten un garbuix de sentiments oposats. Per a tots quatre —catòlics més o menys fervorosos— l’Andre significarà la posada a prova de la fe, pilar principal de la seua personalitat individual, però també jàssena de la seua amistat.

Amb elements simples, però potents, Baricco aconsegueix una novel·la curta sobre la qual tornar per trobar-hi un argument construït a partir de contrastos: la seguretat del grup davant la soledat; els dogmes apresos contra el desig; la solidesa de les velles rutines davant la fragilitat que suposa l’amor, el sexe i d’altres fronteres noves; la placidesa de ser jove contra l’amargor d’enfrontar-se a créixer. I enmig de tot això una fe, una gran fe en Déu, que s’esquerda per incompareixença.

Si alguna vegada heu patit cap desengany amb Baricco, Emmaús és un punt de trobada i reconciliació.

Torna

Anuncis