#017 Tocats pel foc

IMG_20180314_160853_901Barrajoanjo

Any Pedrolo i temps de Falles a València; el resultat no podia ser un altre que la relectura de Tocats pel foc, un dels seus llibres referencials. Obra de maduresa —Pedrolo voreja els seixanta quan l’escriu— reflecteix les idees de compromís polític de l’autor, però també les del conjunt d’una època, d’un moment històric menys èpic de com voldríem recordar.

Una trama senzilla a la novel·la. L’estada d’un militant —de qui desconeixem passat i filiació estricta— a un poblat de barraques —d’una ciutat que intuïm Barcelona, però que tampoc s’especifica—. A partir d’aquest senzill plantejament el conflicte: els somnis ajornats d’escapar de la pobresa d’una parella amb una filla, la Sogues, qui és pretesa per un altre jove amb ganes de prosperar en la vida. Les converses com a motor de la narració: les ambicions col·lectives contra les ambicions personals, la realitat de les emergències de la pobresa contra les els desitjos d’un progrés per tothom, el pragmatisme contra l’idealisme. Pedrolo teix, amb escenes quasi teatrals com a primera matèria, un argument on la política entra en disputa amb la vida, on les idees descendeixen de la teoria a la pràctica quotidiana.

En resum: una novel·la honesta, filla del seu temps, d’una època de terribles emergències, amb la voluntat gens dissimulada d’amplificar una ideologia i la valentia de marcar-se com a un escriptor al servei d’una causa i d’un país. Els més de quaranta anys que ens separen de la seua publicació ens matisen algunes arestes de la narració. Però Pedrolo sempre ens interpel·la.

BarraMercè

Diu Marina Garcés, en el pròleg de l’edició de Tigre de paper, que a Tocats pel foc de Pedrolo trobem —el que seria l’abecé d’una posició política radicalment anticapitalista i antiestatalista—, i estic d’acord, completament d’acord.

Enguany que és l’Any Pedrolo i que moltes editorials rescaten obres i en publiquen treballs sobre l’autor, una obra curta però essencial de la seua obra no podria faltar.

Vaig llegir Tocats pel foc fa anys, després que en la carrera ens descobriren l’obra teatral Homes i No. Pedrolo em va impactar, i es va convertir en una petita obsessió que compartia amb dos bons amics. Recorde, especialment, l’edició de Tocats pel foc que em van fer arribar amb una dedicatòria: crema, no el tanquis. I així és. Crema perquè l’espai claustrofòbic on transiten els personatges esdevé universal, crema perquè els llargs diàlegs interpel·len directament el lector. Crema perquè trobem personatges femenins que tenen veu i protagonisme, com en la gran majoria d’obres de l’autor de l’Aranyó. Crema perquè l’acció política i la reflexió teòrica era necessària en aquell moment. Crema perquè continua sent necessari.

Aquelles barraques, amb els seus habitants, aquella clandestinitat, aquella necessitat de lluita… encara perdura, per això Pedrolo torna a ser tan necessari. Per això continua cremant, perquè estem encara tocats pel foc.

Torna

Anuncis