#019 La felicitat d’un pollastre a l’ast

IMG_20180323_222318_380

BarraMercè

La felicitat pot arribar a ser un pollastre a l’ast, un pimentó torrat o poder veure des del sofà un dia de pluja la teua sèrie preferida. La felicitat són moltes coses i per a Fina, una perruquera de 35 anys casada i amb fills, és menjar un bon pollastre rostit.

Marta F. Soldado (Terrassa, 1989) escriu una novel·la curta, curtíssima 120 pàgines, on una dona intenta sobreviure a la rutina i la quotidianitat. La història, que comença amb l’obsessió de Fina per poder canviar les rajoles de la seua nova perruqueria, va adquirint matisos, ombres i girs humorístics per presentar-nos a una dona ingènua però forta, somiadora però realista… un personatge d’aquells que t’acaben semblant adorables.

La felicitat d’un pollastre a l’ast és una novel·la de lectura ràpida i fàcil, una lectura divertida que ens presenta una dona qualsevol (una de les moltes invisibles) amb una vida «normal» fills, matrimoni, aspiracions senzilles amb un to àgil i fresc farcit d’humor i tendresa.

Recomanable per passar una bona estona, per riure un poquet i, sobretot, per a que quan tanquem el llibre pensem en aquella dona que ens creuem tots els dies camí del treball, en la perruquera del nostre barri, en la dona que atén el forn del carrer… que pensem en totes elles i en aquells veïns del sisè que els caps de setmana fan massa soroll.

PD: m’encanten les referències a Ramona, adéu de Montserrat Roig, una de les meues novel·les preferides de l’autora de Barcelona, que també fou la seua primera novel·la com en el cas de Marta F. Soldado. Tota una declaració de principis.

Barrajoanjo

Radiografiar el no-res, això és La felicitat d’un pollastre a l’ast; obra que suposa el debut literari de Marta F. Soldado. Mancada de capítols i amb llargs paràgrafs que ens atrapen en la monotonia que proven de reproduir, la història discorre sense cap sobresalt. A penes cent vint pàgines, que passen bé, tot i la poca acció.

Una novel·la que pretén endinsar-nos en la pell de la Fina, una perruquera de barri, sense pretensions, amb somnis petits, amb ambicions rònegues, que escolta els gemecs dels seus veïns mentre cobeja reunir els diners suficients per canviar les rajoles blanques de la seua perruqueria.

La felicitat d’un pollastre a l’ast; un títol que representa tota una declaració d’intencions, una metàfora de la cruesa d’una vida monòtona, on les aspiracions estan orientades més al confort que a la recerca de la felicitat mateixa. Amb personatges sense grans secrets d’alguns vergonyosos sobre els quals passen de puntetes, sense grans canvis, Soldado opta per una literatura d’allò quotidià. I aconsegueix el propòsit de mantenir-nos entretinguts amb petites dosis d’humor. Ara bé, és aquesta virtut la que pot dissuadir determinats lectors.

Torna

Anuncis