#020 Joventut sense Déu

IMG_0468Barrajoanjo

Un triple descobriment, això és Joventut sense Déu. D’un costat, la troballa d’un projecte editorial com Fonoll, d’aquests que tenen cura pels detalls. D’un altra, la descoberta d’Ödön von Horváth, la biografia del qual com a bon fill de l’imperi Austro-hongarès mereixeria una ressenya a banda. Per últim: una novel·la colpidora, d’aquelles que t’embruten de dessassossec.

Amb un estil directe, paràgrafs brevíssims i frases contundents, von Horváth construeix un argument senzill al començament: l’enfrontament entre l’humanisme d’un professor en l’Alemanya nazi i uns alummnes fills d’aquella època a la qual el mateix von Horváth no va sobreviure. Hi ha present la por, el pessimisme pel futur, el presagi d’un futur funest davant d’uns joves deshumanitzats, cruels, violents, als quals von Horváth no dota de nom si no d’inicials, com per fer entendre que el problema no només ateny la ficció que descriu. Però l’obra va més enllà, a mesura que avança l’argument posa el protagonista contra les cordes dels seus principis ètics i comença a individualitzar els joves, a dotar-los de personalitats definides i contradictories. A poc a poc, Joventut sense Déu ens arrossega cap a una novel·la d’intriga que sosté una denúncia social, però que no renuncia a crear una tensió en la qual som impel·lits a compartir els dubtes i les missèries dels personatges.

Una novel·la breu, concisa, d’un valor extraordinàri. Una petita joia que mereix que retinguem el seu títol en aquests dies de compra i regal de llibres que s’apropen.

BarraMercè

L’editorial Fonoll ens regala l’edició de l’obra Joventut sense Déu de l’autor austrohongarès Ödön von Horváth. Un regal perquè tradueixen al català, per primera vegada, un autor desconegut a casa nostra però d’una importància cabdal en les lletres alemanyes.

La novel·la escrita amb un ritme trepidant ens trasllada a través d’una història que es va desplegant pàgina per pàgina, capítol rere capítol, a un professor d’escola que veu com els alumnes són el reflex d’un sistema que fa fallida. El professor anirà veient en aquells alumnes sense nom, tan sols són sigles, la personificació dels problemes de la seua societat. Una societat que no té futur, que s’enfonsa. Una societat evocada a l’autoritarisme on la injustícia està damunt de la taula però els seus ciutadans miren cap a altra banda (podríem fer un símil amb la situació actual?).

L’edició compta amb un pròleg breu de Ramon Ferrés que ens situa en l’obra, la vida i el context literari d’un autor que va tindre una vida plena malgrat que tan sols va viure trenta-set anys (1901-1938). La vida de l’autor es troba, també, en aquesta obra.

En definitiva, una bona novel·la curta d’un autor ben interessant que se’ns ofereix a través d’una edició ben acurada. No us la podeu pedre!

Torna

Anuncis