#021 La història de John Carlos

IMG_20180402_191841_499

BarraMercè

Estic convençuda que tothom ha vist en algun moment la imatge dels atletes John Carlos i Tommie Smith puny en alt damunt del pòdium dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968. Sí, aquesta imatge és mítica però quant en sabem de la vida d’aquells homes? Què en sabem més enllà de que aquell gest es convertiria en tot un símbol de la lluita pels drets civils als EUA?

Amb La història de John Carlos, escrita pel mateix John Carlos i pel periodista esportiu nord-americà Dave Zirin, descobrim la vida apassionant d’un home que va créixer en Harlem, que va conèixer a Malcolm X i a Martin Luther King, un home que va deixar Nova Iorq per poder conquerir el seu somni de ser atleta professional i va viure en les seues pròpies carns el racisme imperant en el centre dels EUA… amb les seues paraules en primera persona anem descobrint a través d’ell els perills que té posicionar-se en un país on fa bandera de la llibertat d’expressió però que és capaç de condemnar sense pietat a tots aquells que qüestionen la falta de llibertats i la desigualtat racial. Tommie Smith i ell van haver de patir les conseqüències de ser coherents, el tercer atleta d’aquell famós pòdium, l’australià Peter Norman, també va haver de patir el linxament a casa seua per haver donat suport a la lluita pels drets civils -John Carlos reivindica la seua figura i ens el presenta com un home valent que va fer allò que creia just tot i que sabia que anava a trobar-se sol quan tornés al seu país.

Més enllà del mite, de la implicació política, d’esdevenir un símbol, John Carlos és un home de carn i ossos, amb els seus defectes, les seues contradiccions, els seus fantasmes… en els últims capítols trobem la desfeta personal, els problemes familiars derivats dels problemes econòmics i la història de Kim que va veure com el seu marit era incapaç de refer-se, les infidelitats que va haver de perdonar, la depressió… Una dona que va patir les conseqüències de les accions del seu marit i que va viure-ho des del segon pla, des del silenci; aquest llibre és també un petit homenatge a ella, una reconciliació amb un dels episodis més durs de la vida de J. Carlos: el suïcidi de Kim.

La història de John Carlos editada per Sembra Llibres compta amb el pròleg del futbolista Oleguer Presas, qui també va viure en primera persona les conseqüències de posicionar-se políticament en el món dels esports, i amb la traducció de Carla Benet. La portada de Pep Boatella és un altre gran encert.

Barrajoanjo

Agafe La Història de John Carlos amb certa desconfiança. Tinc l’amarg pressentiment que llegir el llibre em decebrà i que amb aquesta decepció la imatge del gest de Carlos i Smith perdrà valor, que el mite se’n ressentirà a la tediosa feina de repassar la vida d’un atleta (que un imagina marcada pel ritme repetitiu dels entrenaments i mancada d’ambicions més enllà de les pistes de carreres).

Comence la lectura i devore les primeres pàgines sobre la infantesa de Carlos sense que la fluïdesa, l’estil i els referents atractius foraden el fort prejudici que l’obra és un producte, una operació d’oportunisme editorial i, per tant, acabarà sent un bluf. Passe a l’adolescència d’un Carles que creix en un Harlem on l’esperança no és cap opció i emergeixen les figures referencials de Malcolm X o del doctor King. Seguisc avant i la cosa millora: la narració em descobreix ignoràncies, detalls saborosos, moments per a la reflexió. De sobte m’allibere de les prevencions i gaudisc el llibre.

Hi ha, potser com a tota autobiografia, un esforç per justificar-se, per fer-se l’heroi i per reclamar-se amb raó. Però aquesta imatge idíl·lica d’un Carlos invencible, despert i de recte comportament es veu matisada en la segona part del llibre, en els moments d’incertesa econòmica, de crisi matrimonial, de sentiment de fracàs. Al bell mig, com no podia ser d’una altra manera, el succés que el catapulta a una mena de fama maleïda: Mèxic 68 amb el puny enlaire. Però també coses que van més enllà de la instantània: el posicionament de Jesse Owens, de George Foreman i d’un bon grapat d’atletes. I després Munic 72 i més enllà sortejar l’abisme.

Llegiu, llegiu La Història de John Carlos. Cent setanta pàgines que passen a la velocitat d’un bon esprint.

Torna

Anuncis