#022 La vampira de Barcelona

20180408_111709

BarraMercè

Quasi tots els països tenen històries de la crònica negra que generen fascinació i provoca que s’escriguen llibres, es facen sèries, pel·lícules… segurament, el cas més famós és Jack l’Esbudellador. A casa nostra una assassina en sèrie de xiquets va atemorir la societat de la Barcelona de principis de segle, Enriqueta Martí, coneguda com la vampiressa de Barcelona.

La Barcelona fosca de principis de segle, la fam, les revoltes socials, les fàbriques… una burgesia immensament rica que es passejava envoltada de luxe per uns carrers plens de pobresa és l’escenari del còmic que ressenyem, La vampira de Barcelona. Un escenari on un jutge farà tot el possible per descobrir qui està realment implicat en els casos de les desaparicions dels xiquets i xiquetes més enllà d’Enriqueta Martí, «la mala dona», i que es veurà immers en una investigació on persones de les altes esferes implicades faran tot el possible perquè la veritat no es faça pública. Un còmic que estèticament compleix, diàlegs ràpids i amb ritme però que no indaga en la psicologia dels personatges i es queda en la superfície d’una història que podria anar més enllà.

Els amants de les històries policíaques trobaran tots els tòpics que fan del gènere el que és: jutges i policies corruptes, jutges que volen anar al fons de la qüestió, «males dones¢ amb una vida misteriosa que són més que culpables, persones importants implicades que quedaran lliures… Pels amants del còmic, no és el meu cas i per això aquesta ressenya és també prou superficial, tal volta troben aspectes interessants que jo he passat per dalt.

BarrajoanjoLa mala dona del carrer de Ponent, la vampira del Raval o simplement la vampira de Barcelona, així va passar a la història de la crònica negra Enriqueta Martí. Amb guió de Miguel Angel Parra i Ivan Lesdesma i dibuixos del jove valencià Jandro González, Norma Editorial ens apropa el cas del segrest d’una nena que commocionà la Barcelona de principis del segle XX. Un succés que encara conserva moltes incògnites i que ha guanyat rellevància en l’última dècada amb llibres com ara La mala dona, de Marc Pastor, o Barcelona 1912, de Jordi Corominas. Aquest interès ha tingut com a primera conseqüència l’eixamplament del mite i per tant la desfiguració dels fets i de la figura de la pròpia protagonista. Una assassina en sèrie? Una desequilibrada mental? Un mer instrument en mans dels veritables culpables? Una víctima?

La vampira de Barcelona opta des del principi per contar-nos un argument que hem vist massa vegades: el del investigador incorruptible que persegueixen aquells qui, servint-se de titelles com l’Enriqueta Martí, comenten els crims sense tacar-se les mans i els tentacles dels quals arriben al poder polític. Recorda, amb les limitacions obvies, al From the Hell d’Allan Moore. No obstant això, té la virtut de posar al paper carrers que coneixem, de vestir la història amb els paisatges d’una Barcelona que encara podem passejar. I, sobretot, resulta una invitació a aprofundir sobre Enriqueta Martí, sobre Joan Pujaló, sobre els ambients de prostitució i sobre la relació, sempre tensa, que manté el periodisme amb la veritat, en totes les èpoques.

Una obra, en definitiva, que passa l’aprovat però que tenia matèria primera suficient per anar molt més enllà.

Torna

Anuncis